Glosari d'Hortalises

El projecte que em fet a l’aula  de informàtica de la 1 avaluació : els primes dies vam buscar eines posàvem perquè servien i alguna foto.  després  ho agrupàvem tot i ho posàvem  el blogger   l’hort de la  salle   i  després hem començat  agafar informació sobrer algunes hortalisses   concretes  i busquem informació sobre aquelles hortalisses  ho fem volem saber les enes de l’hort i les hortalisses que plantarem  després   la professora  ens portarà unes fotos de les plantes que han començat a plantar  l’hort hi ho posarem el blogger   de pèsols xirivies  col  i hortalisses en general    i amb això farem un dietari de l’hort  

Bleda

És una planta silvestre o conreada dins la família Amarantàcia, anteriorment ubicada dins la família Quenopodiàcia originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la Península ibèrica.

La remolatxa o bleda rave és una varietat anomenada crassa de Beta vulgaris amb l'arrel molt engruixida i rica en sucre, de la qual s'extrau.

Espinacs

 És una planta conreada de la família de les amarantàcies, anteriorment inclosa dins la família de les quenopodiàcies. Sembla d'origen asiàtic i el seu nom prové del persa (esfenaj).

Planta d'espinac al novembre,cultivada a Castell tallat.

 L’anomena’t "Espinac de Nova Zelanda" del gènere Tetragonia pertany a la família Aizoaceae. Les seves fulles s'assemblen a les de l'espinac però són molt més carnoses; substitueix en la pràctica a l'espinac durant l'estiu o en climes càlids.

Pèsols

 És una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. El nom s'aplica també a la seva llavor, que és comestible.

El pèsol és natiu d'Àsia Menor i durant milers d'anys ha estat un conreu important. Abans era important per la seva proteïna en la dieta humana. Actualment és una verdura i un component del pinso pels animals.

Faves

És una planta lleguminosa conreada.

La fava pertany al gènere Vicia i és la planta "tipus" de la família Fabaceae.

Planta anual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alçada. Fulles pinnades acabades en punta. Folils llargs, de color glauc. Inflorescència en raïm de dos a cinc flors (a voltes flor solitària), amb la corol·la blanca o rosada amb taques negres. El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplatada, les faves.

Julivert

 És una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se'n consumeixen les fulles però també es pot menjar l'arrel.

Enciams

és una planta conreada de la família Asteraceae originària d'Europa i Àsia a partir de varietats silvestres afins com Lactuca serriola.

El nom d'enciam sembla derivar del llatí incidere: tallar, ja que l'enciam es talla en trossets menuts en l'amanida. Lletuga deriva del llatílactuca, lleteta, ja que la saba de la planta sembla llet amb ús com a somnífer.

Bròquil

Els bròquils són plantes comestibles de la mateixa especie que la col. Segons les zones dialectals en alguns llocs es diu bròquil verd i bròquil blanc (coliflo) mentre en altres zones la paraula bròquil només es refereix al bròquil de color verd. La coliflor (blanca) i el bròquil (verd) són de la mateixa varietat (botrytis). En la taxonomia botànica no s'acostuma a diferenciar en subvarietats cosa que sí que es fa a nivell comercial on la coliflor i el bròquil són productes comercialment diferents.

Api

L'api (Apium graveolens) és una planta conreada per les seves penques i fulles. L'api és la planta tipus que dóna nom a la família de les apiacies també coneguda com de les umbel·líferes .És una planta procedent del Mediterrani i un dels ingredients tradicionals de la cuina mediterrania. També existeix en altres centres secundaris com el Caucas i la zona de l'Himalaia

Porros

El porro  és una especie de planta cultivada que pertany al mateix genere que l' all i la ceba (Allium)

És originària d'Euràsia i és una de les plantes conreades des de temps més antics.

En temps dels egipcis 100 plantes de porro equivalien a un pergamí. L'emperador romà Nero consta que era molt afeccionat a aquesta planta i tenia el malnom de porrifagus. 

Pastanaga

La pastanaga és una planta biennal conreada com anual de la qual es consumeix l'arrel.

Les pastanagues silvestres són plantes autòctones i molt comunes als països de la Mediterrània.

Conreades des de l'antiguitat, els holandesos al segle XVII en seleccionaren les varietats de color ataronjat i vermellós (abans eren negres o violades

Tomaquet

És de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques. Molt utilitzat en l'alimentació.

La tomaquera pertany a la família de les solanàcies, que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d'alcaloides tòxics. Entre elles es troben la belladona, la mandràgora i el jusquiam. Són pocs els fruits de solanàcies comestibles, però la seva rellevància en l'alimentació humana és considerable.´

Melo

El melo, una baia pepónide de temporada estiuenca amb un gran contingut d'aigua i de sabor dolç.

El meló ja es conreava en l'Antic Egipte durant el III mil · lenni a. C., i el seu cultiu s'estén per la majoria dels continents.

Sindria

La síndria,  és una espècie de planta amb flor, la sindriera, que proporciona unafruita, la síndria, del tipus pepònide generalment, esfèrica o el·lipsoidal amb la pèla gruixuda (que pot ser verda, groga i de vegades blanca) i el mesocarp i endocarp carnós de color generalment vermell, però de vegades rosat, taronja, groc o verd quan no és encara madur.

Mongetes

La mongeta del ganxet, també coneguda com mongeta del Ganxet Vallès-Maresme i fesol del Ganxet Vallès-Maresme, és una varietat de mongeta (Phaseolus vulgaris), típica de la zona del Vallès, Maresme i alguns indrets de La Selva. La sembra es fa al mes de juliol, de forma habitual darrere del cereal. La collita arriba al mes de novembre, amb un cicle aproximat de 120 dies. El mètode de regadiu va des de la inundació fins al degoteig, passant per diversos tipus d'aspersió. 

Xirivies:

És una planta conreada similar a la pastanaga o safanòria (Daucus carota). Originària d'Euràsia deriva per efectes de la millora genètica humana de la xirivia silvestre (Pastinaca sativa L. subsp. sylvestris (Mill.) Rouy et E.G.). La xirivia és una planta bianual de fulles compostes i piloses. L'arrel és gruixuda de color groc o taronja però més pàl·lid que en la pastanaga. Floreix amb la inflorescència típica de les apiàcies i té uns fruits plans amb ales que encerclen la llavor. Algunes persones poden tenir una reacció al·lèrgica a la xirivia   Necessita poca calor a l'estiu per a madurar (per això és molt popular a Anglaterra on se sembra a la primavera i es cull a la tardor). En climes mediterranis es pot sembrar a finals d'estiu i collir a la primavera. Com la pastanaga necessita terrenys flonjos (amb gran quantitat de sorra) i sense adob fresc, en cas contrari les arrels es poden bifurcar.

      Col

Col, , es el nom comú de , planta comestible de la família de las.

Col de jadeïta, tros de jadeïta tallada con la forma de una cap  de col china, con una llagost un cat dido camuflades entre les seves fulles

Patata

 La patata, trumfera, creïllera  és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica del Sud i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Segons el sistema de classificació APG II és dins el clade dels eumicots, en concret dins dels eubacteris I, on se situa l'ordre de les sol anals . La paraula “Patata” és un préstec lingüístic provinent del castellà. Al seu torn el mot en castellà és un altre préstec provinent de la llengua quítxua: el mot Papa i d'igual significat. 

Cebes

Originària de l'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània. Té un únic bulb gran, de forma ovoide. El seu desenvolupament és biennal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i neixen d'un bulb subterrani, proveït d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o rosades. Altres noms pels quals se la coneix en català són ceba blanca, ceba d'Egipte o ceba Porrera.

Rave:

Són plantes anuals o bianuals, si se sembren a la tardor no floreixen fins la primavera, si se sembren a la primavera floreixen abans de l'estiu. Tenen les fulles senceres, primer es desenvolupen en forma de roseta i quan s'espiguen fan una tija d'uns 40 cm d'alt i floreixen en forma de raïm amb flors habitualment blanques formades per quatre sèpals, fan fruit en síliqua (tavella, bajoca o beina) amb diverses llavors petites i rodones. És una planta que creix molt depressa. En un clima adequat, pot passar només un mes des de la sembra a la collita. Sovint se sembra com conreu intercalar, al llarg de quasi tot l'any, i pel seu cicle tan curt no s'adoba. No pot passar secada ja que llavors pot tenir un gust desagradable.