El projecte que
em fet a l’aula de informàtica de la 1 avaluació
: els primes dies vam buscar eines posàvem perquè servien i alguna foto. després
ho agrupàvem tot i ho posàvem el
blogger l’hort de la salle i
després hem començat agafar
informació sobrer algunes hortalisses concretes i busquem informació sobre aquelles
hortalisses ho fem volem saber les enes de l’hort i les hortalisses que plantarem després
la professora ens portarà unes fotos
de les plantes que han començat a plantar l’hort hi ho posarem el blogger de pèsols
xirivies col i hortalisses en general i amb
això farem un dietari de l’hort
És una planta silvestre o conreada dins la
família Amarantàcia, anteriorment
ubicada dins la família Quenopodiàcia originària de les costes europees i
autòctona també a l'interior de la Península ibèrica.
La remolatxa o bleda rave és una varietat anomenada crassa de Beta vulgaris amb l'arrel molt engruixida i rica en
sucre, de la qual s'extrau.
Espinacs
És una planta conreada de la família de les amarantàcies,
anteriorment inclosa dins la família de les quenopodiàcies.
Sembla d'origen asiàtic i el seu nom prové del persa (esfenaj).
Planta d'espinac al novembre,cultivada a Castell tallat.
L’anomena’t
"Espinac de Nova Zelanda" del gènere Tetragonia pertany
a la família Aizoaceae. Les seves fulles s'assemblen a les de l'espinac
però són molt més carnoses; substitueix en la pràctica a l'espinac durant
l'estiu o en climes càlids.
Pèsols
És una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. El nom s'aplica també a la seva llavor, que és comestible.
El pèsol és natiu d'Àsia Menor i durant milers d'anys ha estat un conreu important. Abans era important
per la seva proteïna en la dieta humana. Actualment és una verdura i un
component del pinso pels animals.
.jpg)
Faves
És una planta lleguminosa conreada.
La fava pertany
al gènere Vicia i és la planta "tipus" de la
família Fabaceae.
Planta anual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre
d'alçada. Fulles pinnades acabades en punta. Folils llargs, de color glauc. Inflorescència en raïm de dos a cinc flors (a voltes
flor solitària), amb la corol·la blanca o rosada amb taques negres. El
fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplatada, les faves.
Julivert
És una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum)
és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments
tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se'n consumeixen les fulles però també es pot menjar l'arrel.
Enciams
és una planta conreada de la família Asteraceae originària d'Europa i Àsia a partir de
varietats silvestres afins com Lactuca serriola.
El nom d'enciam sembla
derivar del llatí incidere:
tallar, ja que l'enciam es talla en trossets menuts en l'amanida. Lletuga deriva del llatílactuca, lleteta, ja que la saba de
la planta sembla llet amb ús com a somnífer.
Bròquil
Els bròquils són plantes comestibles de la mateixa especie que la col. Segons les zones dialectals en alguns llocs es diu bròquil verd i bròquil blanc (coliflo) mentre en altres zones la paraula bròquil només es refereix al bròquil de color verd. La coliflor (blanca) i el bròquil (verd) són de la mateixa varietat (botrytis). En la taxonomia botànica no s'acostuma a diferenciar en subvarietats cosa que sí que es fa a nivell comercial on la coliflor i el bròquil són productes comercialment diferents.
Api
L'api (Apium graveolens) és una planta conreada per les seves penques i fulles. L'api és la planta tipus que dóna nom a la família de les apiacies també coneguda com de les umbel·líferes .És una planta procedent del Mediterrani i un dels ingredients tradicionals de la cuina mediterrania. També existeix en altres centres secundaris com el Caucas i la zona de l'Himalaia
Porros
El porro és una especie de planta cultivada que pertany al mateix genere que l' all i la ceba (Allium)
És originària d'Euràsia i és una de les plantes conreades des de temps més antics.
En temps dels egipcis 100 plantes de porro equivalien a un pergamí. L'emperador romà Nero consta que era molt afeccionat a aquesta planta i tenia el malnom de porrifagus.
Pastanaga
La pastanaga és una planta biennal conreada com anual de la qual es consumeix l'arrel.
Les pastanagues silvestres són plantes autòctones i molt comunes als països de la Mediterrània.
Conreades des de l'antiguitat, els holandesos al segle XVII en seleccionaren les varietats de color ataronjat i vermellós (abans eren negres o violades
Tomaquet
És de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques. Molt utilitzat en l'alimentació.
La tomaquera pertany a la família de les solanàcies, que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d'alcaloides tòxics. Entre elles es troben la belladona, la mandràgora i el jusquiam. Són pocs els fruits de solanàcies comestibles, però la seva rellevància en l'alimentació humana és considerable.´
Melo
El melo, una baia pepónide de temporada estiuenca amb un gran contingut d'aigua i de sabor dolç.
El meló ja es conreava en l'Antic Egipte durant el III mil · lenni a. C., i el seu cultiu s'estén per la majoria dels continents.
Sindria
La síndria, és una espècie de planta amb flor, la sindriera, que proporciona unafruita, la síndria, del tipus pepònide generalment, esfèrica o el·lipsoidal amb la pèla gruixuda (que pot ser verda, groga i de vegades blanca) i el mesocarp i endocarp carnós de color generalment vermell, però de vegades rosat, taronja, groc o verd quan no és encara madur.
Mongetes
La mongeta del ganxet, també coneguda com mongeta del Ganxet Vallès-Maresme i fesol del Ganxet Vallès-Maresme, és una varietat de mongeta (Phaseolus vulgaris), típica de la zona del Vallès, Maresme i alguns indrets de La Selva. La sembra es fa al mes de juliol, de forma habitual darrere del cereal. La collita arriba al mes de novembre, amb un cicle aproximat de 120 dies. El mètode de regadiu va des de la inundació fins al degoteig, passant per diversos tipus d'aspersió.
Xirivies:
És una planta conreada similar a la pastanaga
o safanòria (Daucus carota). Originària d'Euràsia deriva per efectes de la
millora genètica humana de la xirivia silvestre (Pastinaca sativa L. subsp.
sylvestris (Mill.) Rouy et E.G.). La xirivia és una planta bianual de fulles
compostes i piloses. L'arrel és gruixuda de color groc o taronja però més
pàl·lid que en la pastanaga. Floreix amb la inflorescència típica de les
apiàcies i té uns fruits plans amb ales que encerclen la llavor. Algunes
persones poden tenir una reacció al·lèrgica a la xirivia Necessita poca calor a l'estiu per a madurar
(per això és molt popular a Anglaterra on se sembra a la primavera i es cull a
la tardor). En climes mediterranis es pot sembrar a finals d'estiu i collir a
la primavera. Com la pastanaga necessita terrenys flonjos (amb gran quantitat
de sorra) i sense adob fresc, en cas contrari les arrels es poden bifurcar.
Col
Col, ,
es el nom comú de , planta comestible de la família de las.
Col de jadeïta,
tros de jadeïta tallada con la forma de una cap de col china, con una llagost un cat dido
camuflades entre les seves fulles
Patata
La patata,
trumfera, creïllera és una planta
herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica del Sud i
cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Segons el sistema de
classificació APG II és dins el clade dels eumicots, en concret dins dels
eubacteris I, on se situa l'ordre de les sol anals . La paraula “Patata” és un préstec
lingüístic provinent del castellà. Al seu torn el mot en castellà és un altre
préstec provinent de la llengua quítxua: el mot Papa i d'igual significat.
.jpg)
Originària de
l'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la
cuina mediterrània. Té un únic bulb gran, de forma ovoide. El seu
desenvolupament és biennal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seves fulles
són semicilíndriques i neixen d'un bulb subterrani, proveït d'arrels
superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon any
de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o
rosades. Altres noms pels quals se la coneix en català són ceba blanca, ceba
d'Egipte o ceba Porrera.
Rave:
Són plantes
anuals o bianuals, si se sembren a la tardor no floreixen fins la primavera, si
se sembren a la primavera floreixen abans de l'estiu. Tenen les fulles
senceres, primer es desenvolupen en forma de roseta i quan s'espiguen fan una
tija d'uns 40 cm d'alt i floreixen en forma de raïm amb flors habitualment blanques
formades per quatre sèpals, fan fruit en síliqua (tavella, bajoca o beina) amb
diverses llavors petites i rodones. És una planta que creix molt depressa. En un clima
adequat, pot passar només un mes des de la sembra a la collita. Sovint se
sembra com conreu intercalar, al llarg de quasi tot l'any, i pel seu cicle tan
curt no s'adoba. No pot passar secada ja que llavors pot tenir un gust
desagradable.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
